Si em quedo, he de suportar la tristesa de veure com res no canvia, com em pega i no em té en compte, no ho puc aguantar més, si torna a passar marxaré.
Si marxo no sé com podré viure en soledat, em va ajudar a marxar de casa meva i ara hauria de viure sense la seva companyia, no sé si puc suportar la por de viure en solitud.
És molt freqüent que al llarg de la vida ens trobem amb dilemes, per sort no tan difícils com aquest, però si amb la mateixa càrrega de dubte. Situacions que ens plantegen patir malestar sigui quina sigui la tria, perquè cap d’elles resulta ser positiva en el seu inici.
Com es decideix en moltes ocasions, entre una situació i l’altra? Doncs pel sistema del mal menor, és a dir que tot i que potser a ulls dels altres és clarament la pitjor elecció, i potser la persona racionalment també ho vegi així, a l’hora de triar entre les dues emocions desagradables, el que farà serà escollir la menys desagradable. Triarà la situació associada a l’emoció que més coneix o que li és més fàcil de suportar. Per aquest motiu les situacions de dependència a algú altre, de maltractament, de rutines nocives amb el menjar, el tabac o l’alcohol, d’addiccions a drogues, compres, sexe, internet, etc., es mantenen en el temps com si no tinguessin solució.
Si en el moment de l’elecció ens preguntem, quina és en concret l’emoció que s’ha de suportar en cadascuna de les opcions, en aquest cas o la tristesa o la por a la solitud. Després valorem com és que la tristesa o la por a la solitud ens resulta més familiar o quotidiana. Quina és la nostra història envers aquestes emocions?. Totes aquestes preguntes ens ajudaran a canviar l’elecció que habitualment fem, deixant de perpetuar situacions negatives o molt negatives.
