Quantes vegades escoltem, després de fer-nos unes proves, que “no tenim res”.
Paraules estranyes aquestes, perquè normalment la persona que les escolta a l’altre cantó de la taula segueix tenint un clar malestar.
D’una banda, són les millors que podem escoltar, perquè descarten allò tan temut com un càncer, un tumor, o qualsevol diagnòstic irresoluble.
Però d’altra banda són paraules que ens converteixen en inventors, comediants o en el millor dels casos en exagerats. Paraules que ens generen inseguretat sobre nosaltres mateixos i sobre els senyals del nostre cos, simplement perquè no el sabem llegir.
El cos no menteix.
Quan escoltem aquestes paraules de “no tens res”, hem de pensar que les proves el que diuen és que la raó no és en el cos, tot i que aquest és el dipositari del nostre dolor. Hem de pensar que aquestes paraules també ens poden portar a preguntar-nos si potser qui està emmalaltint és la nostra ment o si potser la nostra energia no és la que hauria de ser.
El cos és el que parla, però no només parla del seu estat físic, sinó que també parla del seu estat psicològic, de l’ espiritual i de l’energètic.
