Hi han relacions que només són sexuals, i tot i que generalment per les dones acostumen a ser incompletes i en molt poc temps necessiten alguna cosa més que sexe, també és veritat que hi han verdaderes relacions només sexuals que gratifiquen per igual a les dues persones que les gaudeixen.
Perquè les relacions només sexuals s’acaben molt més ràpidament que les que impliquen un compromís més emocional? Potser per aquest mateix fet, és a dir perquè amb el temps quan una persona es relaciona sexualment amb una altra va generant un vincle sentimental que no es pot passar per alt, és pura biologia, no és fruit de la voluntat, és una cosa que passarà vulguem o no. Per tant si durant massa temps ens neguem a passar a un major compromís emocional, la relació es ressentirà i s’acabarà.
Però moltes vegades no és aquest el motiu que fa que la relació “només sexual” s’acabi ràpid, el motiu és que quan una persona diu que només vol una relació sexual, moltes vegades el que sent és la necessitat de ser satisfet sexualment, sent la seva necessitat i no la de l’altre o la de tots dos. Quan proposa la relació en aquests termes, gairebé mai sent la necessitat de satisfer a l’altre sexualment, tot i que sap perfectament que haurà de ser així.
Ens hem de preguntar si hi ha la mateixa necessitat de ser petonejats que de petonejar, el mateix desig de ser tocat que de tocar, la mateixa pressa per sentir el passeig d’uns dits per l’esquena que per passejar amb els dits per l’esquena de l’altre, el mateix anhel de ser llepats que de llepar, la mateixa curiositat per explorar les sensacions pròpies que per les de l’altre, el mateix plaer per ser satisfet que per satisfer,…
