Pel·lícula de Lars von Trier controvertida com és habitual. El seu títol ja fa pensar en una pel·lícula porno i res està més lluny de la realitat. De fet si algú pensa anar a veure-la per passar aproximadament quatre hores erotitzat, cal que s’ho tregui del cap. No hi ha ni un minut per sentir res semblant a erotisme, sexualitat ni sensualitat.
Tota la projecció és la vivència d’una dona que pateix addicció al sexe, explicada a un home que la recull del carrer, després d’haver patit una agressió. La protagonista explica la seva vida deixant traspuar tot el patiment causat per la seva addicció al sexe. La reflexió freda sobre la vida que es veu obligada a portar per poder trobar allò que busca i no troba, al mateix temps que intenta mantenir una vida “normalitzada”, aconsegueix que l’ espectador faci la seva pròpia reflexió sobre com ens afecten les nostres dependències, encara que estiguin lluny de ser catalogades com addiccions. Els seus diàlegs estan impregnats de la impotència de no poder canviar i de la submissió que comporta una addicció perdent la llibertat d’elecció. La protagonista deixa entreveure que potser és més fàcil viure amb la submissió que amb la impotència…
Hi ha una imatge impactant, expressió de la magnitud i de la intensitat de l’impuls sexual que sent una persona nimfomaníaca: la terapeuta li ha dit que la solució és que no hi hagi estímuls sexuals a l’abast i es veu a la protagonista a la seva habitació amb la finestra i el mirall tapats per no veure’s, les cantoneres del llit, de la tauleta, les aixetes, embolcallats amb cotó i esparadrap, ella asseguda damunt el llit amb anorac per no sentir cap contacte amb el seu cos i finalment es rendeix utilitzant els dits i la boca. L’estímul és a tot arreu quan es pateix ninfomania.
Són molts els fils argumentals que es presenten i que serien interessants de ser explorats: La sexualitat és el motor de la vida. La sexualitat sempre acompanya i determina la vida, més encara si és addictiva. L’acusat sentiment culpa de ser una mala mare per sucumbir a la nimfomania. El què li passa sexualment, i de retruc a la vida, canviaria si fos home? L’ ingredient secret del sexe és l’amor? El dolor és la solució o el càstig quan la protagonista no por sentir plaer? És legítim aprofitar el coneixement sobre les males pràctiques sexuals d’algú per extorsionar-lo? Quin valor positiu donaríem al fet que un 95% dels pedòfils NO passin a l’acció i aconsegueixin reprimir els seus impulsos?
