Hi ha moltes situacions sexuals on el plaer per res és compartit. Algunes persones només busquen la seva satisfacció, creient que ja en tenen prou, que és a la màxima intensitat a la qual poden aspirar, però és un error. El plaer sexual compartit és molt més excitant, molt més eròtic i molt més satisfactori.
Hi ha sexe de pagament on la persona paga per ser satisfet i no per compartir cap altra tipus de corporalitat o, si més no, no ho pot demanar. Hi ha sexe novedós amb algú a qui encara no es coneix suficientment on qualsevol pot perdre el sentit de l’existència de l’altre i quedar immers sense remei en les seves pròpies sensacions. Hi ha persones, generalment homes, amb una educació masclista, que creuen que les seves dones estan per satisfer les seves necessitats i per tant no pensen en què volen elles. També hi ha homes i algunes dones amb una personalitat massa centrada en ells mateixos que necessiten assegurar contínuament el seu protagonisme, on el sexe com qualsevol altra activitat en què tenen interès, requereix primer el seu plaer, després el seu plaer i finalment el seu plaer.
Els exemples anteriors i alguns altres que m’hauré deixat de comentar, són situacions on les relacions sexuals no tenen reciprocitat, on simplement hi ha encaix anatòmic, però sense connexió mental.
A gairebé tothom li agrada sentir plaer i, més encara, que algú li proporcioni, i si entre aquestes dues persones hi ha connexió mental, comunicació energètica i instintiva, és a dir reciprocitat, a la persona que rep plaer se li desperta la necessitat de retornar-lo, de fer sentir a l’altre tot allò que està rebent. Vol ser el protagonista del plaer que sent l’altre. Aquestes dues voluntats fan del sexe una activitat de plaer compartit.
Si un té la valentia d’allunyar-se del seu centre per aproximar-se al de l’altre s’adonarà que el plaer augmenta exponencialment. L’èxtasi pot deixar de ser imaginat per passar a ser real.
