Els que treballem en trauma i totes aquelles circumstàncies que poden generar-lo, sabem que el mal causat per algú que intencionadament te’l vol fer, és la pitjor circumstància que podem viure les persones. És el que ens resulta més feridor de la vida.
Se sent un profund desencís, tristesa, decepció, impotència, frustració, ràbia i incomprensió. Moltes emocions juntes de les quals és difícil refer-se. Quan mires en una direcció apareix una i quan t’agafes a un altre argument sorgeix l’altre, i si intentes una tercera hipòtesis encara t’assalta una altra emoció de mal portar, ben bé, com en una situació sense sortida. Pensis el que pensis et sents malament.
Et preguntes una i mil vegades el per què, per què, per què… Busques, què de la teva forma de ser, causa en l’altre aquesta necessitat de fer-te mal. Fins que arriba el moment que sents que aquesta necessitat de fer-te mal és absolutament gratuïta, no té res a veure amb allò que ets o allò que fas, només te a veure amb una necessitat de l’altre de sotmetre’t, que siguis el que ell ha imaginat, que compleixis les seves expectatives i sobretot siguis com a ell li aniria bé.
Aquí és on som!!!
