Com dèiem la setmana passada, no podem canviar el que sentim, però el que si podem triar és on mirem.
És possible que sentim frustració perquè quan érem joves vam haver de renunciar a alguns dels somnis que ens havíem fet sobre la vida. Sobre la professió que practicaríem, o sobre els viatges que faríem, o sobre la quantitat de fills que tindríem o sobre tantes altres coses…
I segur que al mateix temps pot ser que sentim satisfacció per reptes aconseguits amb les nostres capacitats actuals, o amb les relacions que cuidem i de les que gaudim, o amb la tasca com a mares o pares que fem amorosament, o sobre tantes altres coses…
Les dues experiències cohabiten en tots nosaltres respecte a moltes àrees de la vida, i en som plenament conscients perquè les sentim, ens emocionen, ens produeixen frustració o satisfacció.
Llavors…potser que ens fem algunes preguntes: On volem mirar? On acabem mirant la major part del temps? Podem deixar de mirar allò que ens produeix frustració? És difícil mirar allò que ens dóna satisfacció?…
