Fa uns dies vaig anar, amb la meva neboda adolescent, a veure la pel·lícula de One Direction. Anava amb la idea d’una agradable sessió de cinema, amb molta música i pensant que veuria els entrellats dels grups musicals i la preparació dels concerts.
Però quina sorpresa!!! Un munt de noietes joves a quina més emocionada omplien la sala. Apareixien els primers títols i elles ja cridaven. Sortien imatges fugaces d’aquests nois tan guapos i cridaven encara més. Crits, risses, braços enlaire, llàgrimes, abraçades, …
El primer pensament va ser: “vaja, no sentirem res”. Molts de vosaltres ja haurà pensat: “estaves mirant la peli des del paper de dona adulta, molt allunyada de l’adolescència, i és clar aquest paper no és l’adequat per un concert d’un grup musical de joves”.
No penseu que això va durar gaire, la peli no ho permet i l’ambient tampoc. Només has de deixar-te imbuir per la passió, l’entrega, l’emoció, els crits, les risses i… pum!!!, com per art de màgia, ja estàs en contacte amb l’adolescent que vas ser. Va ser genial i, tot i que no vaig arribar a cridar, la veritat és que no m’hauria costat gaire de tan elèctric i magnètic com és l’entusiasme adolescent.
L’adolescència no és només una edat de rebel·lia i enuig, també és l’edat de la passió, on un ho donaria tot per algú a qui admira a canvi de no gran cosa. És una llàstima oblidar-nos d’aquesta altra cara de l’adolescència i no estar prou atents als moments en què els nostres fills, nebots, amics i veïns senten passió per ídols musicals o esportius i aprofitar per reforçar-los aquesta qualitat.
És d’agrair que, de quan en quan, ens deixin participar del seu món, perquè l’immersió en l’ambient adolescent rejoveneix i encara que si et mires al mirall, pots pensar que només rejoveneix l’esperit, el cos també es recarrega d’energia positiva, s’alliberen endorfines i es redueix l’hormona de l’estrès, la musculatura s’exercita, la freqüència cardíaca s’accelera, els músculs de la cara es tensen per riure, i ja no us explico què passa si crides i saltes com ells…. Quina meravella i quin privilegi és d’una part haver sigut adolescent i de l’altra poder fer un viatge en el temps per tornar una estoneta a aquesta edat.
Val la pena aprofitar totes les ocasions per retornar a edats i moments on la passió és l’únic que està en joc.
