Coneixes a una persona per internet que t’enamora quan t’explica que li agraden les coses ben fetes, que és amant de l’esport i de cuidar-se, ah! i que li encanta ajudar als altres a veure’s bé, que quan tu vulguis, se sentirà feliç de fer-te una rutina d’exercicis i guiar-te cap a la bona forma física i mental.
Uau!!! I seguiu parlant durant temps i cada dia més admiració. Es que és la perfecció, quina persona més interessant!!!
I arriba el dia desitjat, us heu de trobar per fer un cafè. Ah! No cafè no, millor un batut i tu penses que es cuida, bravo és com pensaves. Ah! Però tu tampoc pots prendre un cafè, ja t’ha mirat de dalt a baix i et comenta que no estàs gaire en forma que millor prenguis un te i una barreta energètica, que no tens gana però que te la menges perquè penses que té molt interès en tu. Et toca el braç per comprovar la teva tonicitat i et comenta que segurament no cuides la teva alimentació…, vaja!!! Tu que pensaves que t’anava a agafar de la mà, ja us coneixeu bastant. Et diu de marxar, ja porteu massa estona asseguts, i et proposa anar a córrer una estona perquè sent que el batut era excessiu…
I et preguntes si són la mateixa persona? Doncs…potser sí. Les paraules del principi són el resum, més o menys edulcorat, d’una forma d’actuar.
Hem de ser prudents, perquè les paraules són clarament insuficients per pensar que coneixem a algú.
