Sempre és veritat que parlant la gent s’entén? Crec que no, que no sempre és veritat. Com la majoria de coses a les que volem atorgar una idea de sempre o mai, arriba un dia que ens les hem de qüestionar, perquè ni és sempre ni és mai, en moltes ocasions és “a vegades”.
Està clar que parlar és un bon mitjà per entendre’s, però quan el cúmul de temes a parlar i a pactar i a repassar i a revisar i a valorar i a criticar i a retreure,… són excessius, i només començar a parlar ja es tornen a complicar les coses, cal dubtar d’aquestes paraules que creiem que són necessàries per arreglar-ho tot.
Pensar que recuperar una relació molt deteriorada només es pot fer des del diàleg, ens farà comprovar, una i una altra vegada, que aquest parlar es converteix més en l’obstacle que en el facilitador.
En aquestes relacions en que, malgrat tota la desavinença, un somia en una reconciliació, potser és millor plantejar-se una treva, un “començar de zero”, com si no es recordés res del que ha passat, i veure com s’aniria construint la relació actualment sense aquests records. Si la relació amb aquest oblit pactat a duo és possible i és bona, potser arribarà el dia que parlar permetrà entendre’s, o potser arribarà el dia on no caldrà parlar per entendre’s.
