Aquests dies de campanya electoral que se’m fan tan pesats, els aprofito per pensar i imaginar com deuen ser a casa seva algunes d’aquestes persones que ens volen representar. Com són a la seva vida quotidiana, la que van construint fora de les càmeres? Perquè cadascú som com som i de perfectes no en som cap, però és que hi ha algunes persones que realment criden la meva atenció.
Mentre fan les seves intervencions imagino com deuen ser com a mares o com amigues, aquestes que no saben parlar de res espontàniament i que només repeteixen unes consignes ben memoritzades però mal historiades? Com ho deuen fer quan estan en grup i es presenten diferents opinions o diferents desitjos fruit del sentir personal? Deuen agafar-se a la norma i repetir-la malhumoradament una i una altra vegada i una tercera si cal? Sempre parlen amb aquest to burleta i menystenint l’altre? Deuen tenir amics fidels? Poden riure lliurement amb les seves parelles o només ho poden fer des de la ironia? Qui hi ha al cap del temps al seu costat? …
Bé, potser només és un joc imaginari que no em porta a res més que a conjectures, però és la meva manera d’entretenir-me quan algú m’apareix de continu en el meu espai personal sense jo voler-ho.
