Després de tants dies de fer front a l’emergència primer organitzativa i després de salut, ja he aparegut!!! Uau!! feia dies que jo no tenia notícies de mi mateixa.
Hi ha una forma de ser habitual, o si més no, la que més reconeixem com nosaltres mateixos, que desapareix quan hem d’atendre emergències.
Qui ets i com ets cada dia quan obres els ulls?: Ets el que es fa l’agenda mental? La que està contenta perquè comença un nou dia? El que sent ansietat per la carrega laboral? El que observa si fa sol a través de la persiana i es connecta emocionalment en positiu o en negatiu segons què veu? El que sent que no es pot llevar?…
Bé, siguis el qui siguis normalment, és possible que hagis observat que aquests dies no estaves sent tu. Estaves en un altre estat, et despertaves pensant coses molt diferents de les que has anat pensant gairebé sempre. Aquest despertar tan desconegut, és degut al fet que estàs en un estat emocional de supervivència. L’estat de supervivència fa que actuem amb conductes diferents de les habituals, conductes per fer front a la incertesa, a la por, a la ràbia, a la frustració, a la inseguretat, i a un munt més de sensacions i emocions que estem experimentant aquests dies.
Com t’adonaràs que has fet l’adaptació i el sistema de supervivència ja s’està relaxant una mica o inclús s’està apagant? Quan tornis a aparèixer tu en el moment d’obrir els ulls.
Quan et lleves igual que abans, pensant de la mateixa manera i en temes molt semblants, és quan tornes a ser tu, és quan et reconeixes i saps que per fi has tornat.