Qui són les persones evitatives?
Doncs totes aquelles que sembla que s’espavilen soles i que no necessiten mai res de ningú, aquelles que sembla que poques coses les afecten emocionalment com per mostrar tristesa o alegria i que són vistes com persones fredes. Aquelles que sembla que no esperen res de ningú i que sembla que desconfien que les coses vagin bé si depenen de que les faci algú que no siguin ells, aquelles que semblen preocupar-se pels altres des d’un punt de vista totalment racional com si no sabessin què senten els necessitats …
Les persones evitatives es van anar fent evitatives a la infància, quan demanaven consol per algun dolor i ningú les calmava, o quan reclamaven menjar i no eren saciades, o quan mostrant el que sabien fer per rebre atenció no eren mirades.
Les persones evitatives no rebien suficient resposta afectiva dels seus cuidadors o la rebien molt després que l’haguessin demanat. Cansades i esgotades de demanar aquest amor i comprensió, aquestes personetes ja de ben petites van decidir no demanar més, i funcionar autònomament sense esperar res de cap altra persona que no fossin ells mateixos.
