Qui són les persones segures?
Doncs totes aquelles que poden estar soles i gaudir, i que poden estar acompanyades i estar contentes. Són aquelles persones que s’emocionen i així i tot poden passar amb relativa facilitat a un estat raonable de calma…
Les persones segures es van anar fent a la infància, igual que les persones evitatives o ansioses de les que us vaig parlar en els anteriors escrits, i de la mateixa manera van patir iguals malestars i necessitat de consol. Les necessitats vitals d’un nadó són d’inici les mateixes per tots.
La diferència és que aquestes personetes es van anar convertint en persones segures perquè generalment eren ateses quan demanaven allò que necessitaven. Els seus cuidadors entenien el llenguatge del nen i responien de forma coherent a les seves necessitats, tant si era per concedir i dir sí, com si era per limitar i dir no. També es produïen altres situacions diferents i és que si havien d’esperar perquè el seu menjar no estava a punt, eren consolats amb frases distractores sobre el fet que el temps d’espera seria curt, o si havien de resistir el dolor d’haver caigut els explicaven algun conte sobre la valentia, o si estaven enfadats se’ls parlava de l’emoció que sentien, o si no volien dormir se’ls explicava una història,…
Aquestes personetes a diferència també amb les evitatives o les ansioses, van ser reparades quan els seus pares no els van entendre, o no els van poder atendre amb suficient celeritat. Van escoltar paraules de per què no havien arribat a temps o per què no s’havien adonat de què necessitaven, o de per què allò que demanaven no se’ls donaria.
Les persones segures, generalment pensen que la majoria de problemes es podran resoldre, confien que elles hi podran fer alguna cosa perquè això sigui així, i viuen pensant que el món és un lloc força segur i que es pot confiar en les persones.
