Em sap greu no poder citar la persona que va definir els petons d’una manera tan preciosa i alhora exacta: Un petó és un truc encantador dissenyat per la naturalesa per silenciar la parla quan sobren les paraules.
És veritat que no caldria dir res més, i tot i així m’agradaria posar atenció a dues paraules: truc i encantador, perquè de fet els petons tenen truc i encanten a aquells que se’ls fan.
El truc és absolutament natural, i es produeix entre les persones que es besen. Apareixen de sobta una serie d’emocions provocades per l’estimulació de la pell, músculs i nervis i també pel traspàs de substàncies químiques, si parlem de petons molls (si, d’aquells petons de pel·lícula), que diuen a la persona besada moltes coses. Segons el tipus de petó podem fer arribar a l’altre des de missatges neutres i amistosos com: hola què tal, estic content de veure’t, fins a missatges pujats de to com: et desitjo, desitja’m, tinc alguna cosa interessant per tu…
I quin és l’encanteri? Doncs que també de forma natural, si hi ha una bona connexió, l’altre entén el missatge sense ser parlat, ah! i el respon.
Prova a fer petons amb missatge i juga a les endevinalles.
