Quan algú fa coses que pensàvem impensables, fins el punt que hauríem jurat que no faria mai, ho fem des del pensament que les persones son d’una única forma de ser, aquella forma de ser que li coneixem. Tenim tendència a pensar que les persones son només com les veiem tots els dies, ignorant que dins de cadascú de nosaltres hi ha una infinitat de possibilitats de formes de ser, que simplement estan a l’espera de poder-se manifestar en el moment que les circumstàncies canviïn. D’aquí la sorpresa que experimentem quan algú fa quelcom inesperat o no propi del que sabem d’ell.
No hem d’oblidar mai que si canvien les circumstancies, se’ns obre una possibilitat de ser diferents.
