Veient la sèrie catalana Cites, em sorprenc preguntant-me què passa quan persones que encara estan en les seves primeres experiències sexuals veuen escenes eròtiques com la que vam veure aquesta setmana, on un home protagonitza una escena sexual apassionada i sembla que molt satisfactòria, amb una dona sostenint-la contra la paret. És una escena eròtica lligada més a la fantasia que a la realitat. Potser és un somni, que mantingut a la ment erotitza qualsevol escena i potencia les habilitats amatòries i sexuals, però com a realitat és gairebé missió impossible.
I les fantasies són això, jocs mentals que ajuden a erotitzar una situació, convertint-nos en millors amants, però també tenen una contrapartida, és clar, i és que si s’utilitzen tot el temps el cervell comença a pensar-les com realitats possibles, realitats que es poden aconseguir amb esforç, amb habilitat o amb dedicació, fins a portar-nos a sentir-nos menys si no les aconseguim, enfadats si no adquirim l’habilitat o inferiors si creiem que els altres les poden practicar i nosaltres no.
Quina és la cara negativa de les fantasies? Doncs que el cervell se les creu. I quin és el problema de que el cervell se les cregui? Doncs que com són tan atractives i el cervell pensa que es poden fer realitat les recrea i les recrea i fa viure a la persona en una vida gairebé màgica i molt excitant, tant que segurament no arribarà mai a ser real.
Si les fantasies són excessivament freqüents o són de les de missió impossible, i el cervell se les acaba creient, generarant tanta dependència que la vida real es pot tornar molt avorrida i decebedora.
