Compassió és l’emoció predominant al entrar en la vida de La família Bélier.
És gràcies a les pinzellades d’humor que resulta emotiva sense ser dramàtica i ens facilita poder veure com es viu en el si d’una família de persones que són sordmudes, quina és la seva afectació real i que representa aquesta afectació per els que escolten els sorolls del dia a dia.
També es veu perfectament un fet que psicològicament parlant es considera motiu de patologia que és la inversió de rols, en aquest cas, una filla que fa de mare i pare. És una filla que té dificultats per créixer i adquirir una identitat per si mateixa perquè ha de cuidar dels pares. Ha de fer la vida d’ells primer.
Però això passa en moltes ocasions en famílies on no hi ha persones amb discapacitats que necessitin ajut. Passa quan els pares fan dels seus fills els confidents dels seus problemes adults, o els metges de les seves tristeses incurables, o els treballadors dels seus negocis que van a la deriva, o els vigilants de les seves parelles infidels o els tresorers dels seus desgavells econòmics.
Fer el rol d’adult quan s’és nen, causa importants problemes emocionals, doncs és una adaptació necessària a una situació sense sortida per la que un nen no està preparat, ni a nivell neurològic , ni psicològicament.
