Quantes vegades hem sentit dir “no t’ha faltat mai res” o “sempre t’he ajudat en tot el que has necessitat” o “ t’he cuidat quan has estat malalt”…i quantes vegades hem pensat que això era estimació, tot i no haver-la sentit.
Ràpidament pensem que si algú ens dona tot allò que volem o ens cuida quan ho necessitem ens està estimant, i és així en molts casos, però proveir i cuidar no sempre és estimar. Quan algú ens ha cuidat però no ens ha estimat ho sabem perquè sentim contradicció interna, sentiments contraposats uns amb els altres, com si alguna cosa no encaixés en aquesta informació.
Estimar comporta escoltar, entendre i acompanyar, i després cuidar i proveir.
