Aquest és el títol d’un llibre clàssic, que quan jo estudiava ja era vell, i encara ens passa ara que quan diem NO ens sentim culpables.
Si ets una mica empàtic, és normal, esperable i saludable sentir-se una mica culpable, o com a mínim una mica incòmode, quan dius que NO a allò que et demanen si després de valorar-ho prefereixes no fer-ho.
El llibre en qüestió explica exercicis per aprendre a dir que NO sentint la mínima culpa possible. I jo afegiria un exercici més, amb l’objectiu d’aprendre a resistir el malestar que ens pugui causar dir que NO, quan no volem fer el proposat.
Per més que aprenguem a valorar el que volem, i aprenguem a dir No amb respecte i pensant amb el que necessitem, també és veritat que els éssers humans ens delim per quedar bé, i ser compassius i ajudar als altres, per tant hem d’aprendre també a resistir el malestar de dir NO, perquè és segur que ens sentirem malament en dir-ho.
No serà fàcil que a la vida trobem circumstàncies on dir que NO ens resulti indiferent, per tant potser aquest no ha de ser el nostre objectiu. L’objectiu serà més adequat si ens preparem per anar afrontant circumstàncies on poder dir NO, resistint el malestar que segur que sentirem.
