Us heu fixat que cada cop més els missatges es van buidant de paraules i omplint de símbols i caretes emotives? Sembla que ja no podem acabar un miss
atge si no posem cinc o sis d’aquests símbols.
Als homes i a les dones actuals ens diran Homo Sentimentalis a diferència dels Homo Sapiens, perquè pertanyem a un temps on les emocions ocupen un lloc de preferència competint, en moltes ocasions desafortunadament, amb la raó. Podem dir que en les nostres comunicacions les emocions estan pujant com l’escuma d’una beguda gasosa, i tot i que s’ha de dir que feia molta falta reconèixer la importància del llenguatge emocional que estava una mica relegat a un segon terme, també ens hem de preguntar si no n’estem abusant de l’expressió emocional i, seguint amb l’exemple de l’escuma que puja, haurem de veure també com a resultat d’aquest ús excessiu, com l’escuma es desborda perdent-se una part del contingut irremeiablement.
Potser haurem d’ aprendre un llenguatge nou d’e-moticones per comunicar-nos amb més precisió? Podria desgastar-se el valor real de les emocions enviades així a l’engròs? Les emocions que sentim són les que enviem o n’enviem més, o moltes més, de les que sentim? Quan ens trobem amb les persones a qui hem enviat unes quantes d’aquestes carones, ens fem, o ens vindria de gust fer, les mateixes abraçades i petons que ens escrivim? Aquests símbols emocionals ens permeten ser i dir allò que volíem i que fins ara amb les paraules no ens permetíem? Gràcies a aquests símbols podem ser, o aparentar ser, més extravertits i cordials del que som? Aquests símbols ajuden a ser més clars en els nostres missatges o faciliten la confusió? S’amaguen paraules darrere d’aquests símbols?…
Si és veritat que el llenguatge ens influència, jo vull esperar que aquest llenguatge tan emocional ens converteixi en persones més amables, rialleres, cordials, educades i petoneres, si més no, tant com ho expressem en comunicar-nos amb aquests símbols.
