Arrel de l’article Què fem amb la por que sentim?, una amiga m’ha dit que els efectes positius que tots experimentem quan som capaços d’afrontar una conducta que ens fa por, no són certs, o si més no, no són tan evidents com explico.
Això m’ha fet pensar que potser calia fer algun matís i dir que després d’afrontar una por sentim multitud d’emocions i la majoria d’elles ens reporten una clara i intensa sensació de capacitat, sobretot si el que hem fet supera els nostres límits anteriors sense sobrepassar-los exageradament.
És després d’acabada l’acció, i per tant després d’haver-la sentit , que ens posem a pensar. En aquest moment tenim dues formes diferents de valorar-ho:
La primera és pensar de forma crítica sobre nosaltres mateixos, pensaments crítics del tipus: “Total, això ho fa tothom”, “Bé havia de seguir endavant, quin remei, no tenia cap altra opció”, “ Tothom podria fer el que vaig fer jo”, “Quina por he passat, no ho tornaré a fer”, “Sí que ho he fet però segueixo tenint por”… Estar només atent a la por que he sentit mentre ho feia i a la poca importància que té el que he fet, és la millor manera de malmetre el que he aconseguit.
La segona opció és mirar-nos a nosaltres mateixos amb orgull i aprendre a elogiar-nos: “Tothom ho fa i jo també he sigut capaç, fantàstic”, “Seguir endavant i resistir està bé, perquè també podia haver parat i renunciar”, “Fer el que he fet segueix sent molt valuós per mi, malgrat que els altres també ho puguin fer”, “Si ho repeteixo, ho aniré superant”, “Segueixo tenint por, però cada cop que m’hi enfronto tinc més certesa sobre la meva capacitat”… Estar atent a la valentia o a la capacitat de resistència i de lluita que he hagut d’activar per poder fer front al que em fa por és la millor manera, per créixer i guanyar confiança en les capacitats pròpies.
Ens hem pogut sentir molt bé, però si pensem de forma negativa, les bones sensacions es poden esvair.
Quina opció triem és el que fa la diferència.
