En la presentació del llibre Monólogos perversos ante el espejo, de l’Erika Bornay , comenten que els miralls mai retornen la imatge exacta de qui som.
La pregunta que se m’acut és, I qui som? Segur que el mirall ens reflexa, però només en algun aspecte d’entre un munt d’aspectes de què estem fets i amb els que ens podem expressar, per aquest motiu és pel que segurament mai ens agrada prou el que veiem.
Ens encantaria tenir un mirall realment màgic, que pel seu compte fes un recull de les nostres millors cares, i només aquestes fossin les reflectides per poder-nos fer feliços, alhora que ignorés aquelles que no ens agraden.
Llavors, diríem que els miralls ens retornen la nostra imatge? No, d’aquesta manera tampoc seríem nosaltres. Seria una imatge inexacta també, amb la diferència però, que aquesta ens faria sentir molt millor que la que veiem en la majoria d’ocasions.
Els miralls, no són mai ni suficientment bruts ni suficientment defectuosos per mentir-nos, la imatge que hi veiem és només la nostra forma de mirar-nos.
