Ja voldríem ser sensibles a l’art o vibrar amb la música o entusiasmar-nos amb una bona persona o sentir tranquil·litat davant una discussió absurda, però sentim el que sentim i no tenim la capacitat de crear sensacions a mida del que el nostre cervell voldria.
Per què ho dic això? Doncs perquè en moltes ocasions sentim culpa per “no sentir el que hauríem de sentir”, frase molt estranya aquesta, però alhora molt utilitzada. Aconseguir sentir-nos còmodes amb algú que suposem és una persona que val la pena i que ens hauria d’agradar, no ho podem inventar. Ho sentim o no ho sentim.
Les sensacions les sentim irremeiablement i no les podem crear.
