Hi ha moltes persones que diuen que sí a tot, que generen un bon clima i que semblen estar sempre d’acord amb les propostes que se’ls hi fan i… és clar, quan estem amb elles creiem que faran allò del que han dit que sí, perquè donem per fet que si no ho volien fer o tenien objeccions haurien dit que no.
Doncs no sempre és així, és més, si estem atents, ens adonarem que no és així la majoria de vegades. Diuen que sí, però en realitat saben que serà que no, tot i que no pronunciaran mai aquesta paraula. Fixem-nos-hi, perquè hi ha persones que no diuen mai que no.
I com pot ser que diguin que sí, acabi sent que no, i no hagin pronunciat la paraula màgica, la que faria que s’intentés un nou pacte o una discussió sobre altres possibles opcions? És perquè ells tenen una idea clara de com volen les coses i volen que es faci com ells volen, i no volen ni haver de consensuar-ho, sinó que ha de ser sense interferències dels altres.
I com fan això? Doncs diuen que sí, i… en l’últim moment…. ah!!, no poden venir, o tenen mandra, o diuen no haver entès bé la proposta, o van tan lents que t’acaben fent enfadar i anul·lar el pla, o proposen una opció nova de la qual no se n’havia parlat en cap moment, o parlen dels possibles inconvenients amb els quals et trobaràs, o recorden per sorpresa un esdeveniment que impedeix el que s’anava a fer…
No li preguntis més si li sembla bé, perquè dirà que sí. Pregunta-li, I tu què vols fer?
