Quan la tristesa, la ràbia, la impotència, la preocupació o la decepció envaeixen tot el nostre temps interior i no queda espai per res més, quedem sense ni temps ni espai per l’amor, la paciència, l’escolta, la comprensió, l’alegria, l’entusiasme o la gratitud.
Situació difícil, aquesta, perquè a més a més del malestar que sentim, aquestes emocions tampoc són les millors per resoldre conflictes, per veure opcions o per buscar sortides.
Quan hi ha excés emocional, intentar posar paraules al que ens passa, escriure, nomenar, calcular, ordenar en el temps, són accions racionals que equilibren el nostre cervell.
Preguntar-se, què està passant ara en aquest precís moment? Què està passant ara mateix? No d’aquí a tres minuts, ni fa una estona, sinó ara, ens permet adonar-nos que ara, en aquest instant hi ha un moment de calma que podem aprofitar per respirar fondo. Respirar fondo és un tranquil·litzant absolutament biològic i universal.
I si, a més a més, ens proposem recuperar una mica d’espai i temps per emocions més agradables, hem de buscar activitats plaents que puguin, amb la seva presència i intensitat, equilibrar la nostra vida interior, esport, joc, riure, trobades amb amics, i tot allò que ens connecti amb nosaltres mateixos i amb els altres d’una forma positiva.
Des d’un espai interior equilibrat emocionalment i en positiu, ens és més fàcil trobar solucions.
