Llegint la Solitud del nombres primers un s’adona de la realitat en la que viuen algunes persones que per les seves vivències d’infància amb pares rígits i autoritaris o poc afectuosos, no han après a vincular-se als altres, viuen en un món de solitud, no poden establir relacions i mantenir-les per sí mateixos. Aquestes persones tenen una incapacitat per llegir i interpretar els estats emocionals
Un grup de persones diverses es reuneixen al capvespre d’un dia d’estiu, una gran morera de llargues branques assenyala el lloc de reunió, multitud de fulles verdes es mouen refrescant l’ambient, una sensació revitalitzant condueix a la reflexió.
És només un divertiment això de reunir-se, parlar, riure, divagar, callar, criticar, escoltar, explicar… o és quelcom més profund que va forjant amistats?
Totes les persones sociables, que gaudeixen de la reunió amb els altres, tenen molts amics? De que depèn la quantitat de coneguts o d’amics que un té?
El grau d’intimitat és el que assenyala la diferència entre tenir molts coneguts i tenir molts amics. Hi han persones molt hàbils socialment, que saben parlar de moltes coses, que saben mantenir l’atenció d’aquells amb qui estan i que saben interessar-se pels altres. Són persones extravertides. Però les persones extravertides no necessariament tenen molts amics perque això depèn de l’exposició personal que un fa als altres. Anem convertint els coneguts en amics quan som capaços de parlar sincerament de nosaltres mateixos, d’explicar intimitats, trets personals i no nomès quan som capaços de parlar de milers de qüestions.
Pot una persona reunir-se amb altres i assegurar que no se sabrà res d’ella pel fet que no explica intimitats? Tot el que sabem d’una persona és a través del que diu amb paraules? Segur que no, la presència, els actes, la gestualitat, la mirada, tot parla d’algun aspecte ocult de cadascun de nosaltres, que fa que de vegades establim relacions que en diriem d’amistat, sense que entre aquesta persona i nosaltres hi hagi hagut massa paraules de caire personal.
Fa uns dies escoltava un actor quan deia que el lloc segur és aquell en el que t’espera una persona que malgrat conèixer els teus defectes no te’ls retreu, i ho deia en una entrevista parlant de la seva vida de parella. Em va semblar una definició bonica per expressar com sempre necessites un lloc on ser tu mateix sense màscares ni disfresses i on un altre et pot veure i mantenir-se tranquil al teu costat. La importància de que hi hagi un altre que et retorna la confiança en tu mateix i et transmet que li agrades. Sense aquest altre que et fa de mirall no es pot tenir aquesta experiència de saber-se i sentir-se estimat tal com un és.
És una definició que m’agrada perquè anar a teràpia també és anar a buscar un lloc segur. La relació terapèutica gaudeix d’aquest requisit que consisteix en ser un espai on entendre allò que semblaria un defecte, per buscar tot seguit la raó de la seva existència. Apreciar com en un moment de la nostra vida aquest defecte, aquesta conducta, aquesta forma de respondra que valorem com negativa per més imperdonable que ens sembli, segur que ha estat quelcom necessari per adaptar-nos a la situació en la que ens trobàvem. La situació terapèutica és un lloc segur on aprendre que un defecte no ens defineix, és només una petita part de la nostra manera de ser.
La relació de parella i la relació terapèutica no són les úniques que ens permeten tenir aquesta vivència. Al llarg de la vida coneixem persones que sentim que representen per nosaltres aquest lloc segur i cal fixar-s’hi i a més a més de cultivar la relació cal també recordar-la. Reviure-la ens fa recuperar la tranquil.litat i l’acceptació personal.
Només els llocs segurs permeten confiar-se, llocs on ser entesos, llocs on ser respectats.
En tens? No en etens? Són bones? Dolentes? Milloren la relació amb la teva parella? La perjudiquen? És infidelitat?…..
Les fantasies sexuals són les reines de la creativitat, del divertiment, de les emocions fortes, de l‘excitació fàcil i ens porten a mons impossibles perquè ens allunyen de la realitat externa. Segurament són aquests mons impossibles els que ens han de fer prestar atenció perquè si ens excedim en fantasiejar pot passar que la realitat no ens agradi prou, ens sembli sempre insuficient i avorrida i perdem l’interès per mantenir relacions sexuals reals.
Les pel·lícules romàntiques i pujades de to ja ens fan creure en postures impracticables, temps records amb satisfacció infinita i escenes de risc que sempre acaben bé, però qualsevol que practiqui una mica ja sap que hi han coses que han de seguir sent increïbles per més que ens les ensenyin al cinema.
Què dir de la pornografia, sobretot la interactiva? Doncs el mateix però portat a l’extrem. A més a més del ja comentat anteriorment, cal afegir que hi ha un component personal que ho fa tot molt més perillós. Algú vol tenir sexe amb tu i et diu i et fa creure que ets una meravella sexualment parlant. Tot t’ho dedica a tu perquè tu ho mereixes. Estrany no? Comptant que tu no has fet res i que aquesta persona no et coneix de res, però el pensament és traïdor i s’ho pot creure sense que sigui veritat i llavors la realitat es converteix encara en més insatisfactòria. Si t’acabes creient que ets el millor sense fer res no podràs deixar de buscar aquesta admiració gratuïta i la teva parella mai estarà a l’alçada, faci el que faci, no tindrà cap opció. El resultat serà que mai sentiràs la satisfacció que somies perquè entraràs en una contradicció constant entre la fantasia i la realitat.
Però no em mal interpreteu, les fantasies sexuals tenen més de bo que de dolent, sobretot si no les deixem passar per sobre de la realitat i si permetem entrar i participar a la nostra parella.
Les fantasies sexuals permeten moltes vegades posar en marxa la relació sexual, poden ser el motor d’arrancada. Si estem passant per situacions estressants a nivell laboral, familiar, de salut o per qualsevol motiu estem molt centrats a nivell racional, molt poc donats a la creativitat i el divertiment, es converteixen en una via ràpida per entrar al món del cos, de la sensualitat, del deixar-se portar.
També promouen relacions sexuals més creatives i són un poderós antídot contra l’avorriment, permeten sentir-nos més atractius i atrevits i aquestes sensacions viscudes en primera persona, a nivell absolutament corporal i sensorial, van creant un patró d’actuació més intuïtiu i menys racional, augmentant la disponibilitat i per sobre de tot alegrant la vida.
Mòbil / 669 388 447
dolorsca@copc.cat
Barcelona i Igualada
Visita'm a: 
LA CURIOSITAT EM DEFINEIX