Llegeixo en un text que amb els anys hem d’aspirar a tenir raó i no pas a tenir la raó.
I cal aturar-se un moment per veure la diferència entre una expressió i l’altra, perquè tot i que en paraules escrites és molt poca, en la realitat la diferència ens fa persones que actuarem de forma contraposada.
Tenir raó és un procés, és un “anar fent” que consisteix a pensar sobre les realitats, observar-les, relacionar-les, qüestionar-les, posar-les a prova, i formar-nos d’elles una opinió. I el més característic de tenir raó és, tenir l’atreviment, d’exposar l’opinió formada sempre a noves informacions que la puguin ampliar o inclús anul·lar. No podem oblidar que durant molts anys la terra va ser plana.
Tenir la raó és molt diferent de tenir raó. Quan tenim la raó, ens agafem a una opinió de la qual ens fem abanderats i entrem en un estat d’immobilitat rígid, exposem el que pensem com si fos, la nostra, l’única manera de veure les coses. Ja no hi ha qüestionaments, ni valoracions noves que ens puguin fer ballar el cap, només defensa aferrissada de la nostra opinió.
I fàcilment podem deduir altres diferències entre el comportament de les persones que tenen raó i de les que tenen la raó: el grau d’escolta, la riquesa d’argumentacions, la intransigència en la defensa d’alguna idea, d’interès pels altres, sobretot pels que opinen diferent, el grau d’experiència personal, ….
Tens raó ?
