Quan jo era petita hi havia una dita que m’entretenia en molts moments. La dita deia que tots els camins condueixen a Roma, i recordo que m’entretenia pensant, d’una forma molt gràfica, en els possibles recorreguts a fer perquè fos possible arribar-hi. I no sé si és per això que encara avui sempre penso en diferents maneres de fer una mateixa cosa, i si això passa en l’àmbit biològic, encara m’interessa més.
Sabeu que per oxigenar ràpidament la sang, tant es pot aconseguir fent una respiració profunda com posant-nos a riure?
