Les figures geomètriques semblen simplement dibuixos de línies que van en direcció a un punt on es troben amb l’arribada d’una altra línia que finalitza el seu recorregut en el mateix punt. Punts de trobada gràfics, aparentment sense importància, que donen lloc a un espai tancat.
El triangle és una d’aquestes figures, però amb la particularitat que aquesta és una de les que es tornen perilloses quan passen del dibuix a la realitat 3D de les relacions de parella. I el perill es diu triangulació.
La triangulació es produeix quan un dels membres d’una parella parla, mostra o fa creure a l’altre, que hi ha una tercera persona interessada en ell o ella, de manera que aquell que fins al moment tenia clar que estava amb algú de qui refiar, comença a experimentar inseguretat i desconfiança, preguntant-se sobre la solidesa de la relació.
Quan la presència d’una tercera persona s’allarga en el temps, aquell que pensava que estava en una relació de dos i que es troba ja sobrepassat per la incertesa i la desconfiança, comença a controlar, vigilar i fins i tot espiar a la seva parella. Tant, que arriba a una gelosia difícil d’aturar, sentirà una profunda estranyesa sobre aquest comportament controlador que no havia tingut mai abans i series dubtes sobre la pròpia vàlua.
Quan una persona posa a la seva parella en el vèrtex d’un triangle, comença la destrucció d’aquesta.
