La llibertat sexual del segle XXI ens ha portat de forma progressiva a l’exhibició continua de la sexualitat. Cada cop més, aquest acte íntim i privat es va convertint en un acte íntim i públic.
Tothom exhibeix múscul tens, pell immaculada, cos perfecte i erotisme a dojo. Els mitjans en van plens, les pel·lícules a vessar, vídeos musicals gairebé pornogràfics, anuncis de videojocs de guerrers on només es veu un primer pla dels pits d’una dona, anuncis de productes per jugar a la intimitat, que no només ens presenten el producte sinó que gairebé ens ensenyen com fer-lo servir, afegint, a més, la clara connotació de com d’avorrit i poc interessant deus ser si no els utilitzes.
Quin perill, la sexualitat està de moda. Encara que estar de moda pugui semblar sinònim de llibertat, res està més lluny. Estar de moda és sinònim d’esclavatge, d’igualtat, d’uniformitat i d’obligació a un estàndard interessat, sense oblidar que si no compleixes, amb poc temps estaràs avocat a la patologia.
No et deixis enganyar, la sexualitat és bona si la sens com a bona i si la persona amb qui la comparteixes la sent així.
La sexualitat, no deixis que te la imposin, viu-la com la sentis.
