És un llibre que recomano de cor, perquè permet conèixer en detall situacions de domini, d’autoritarisme, de dictadura i de guerra que ningú no hauria de viure mai, i també perquè quan el vaig llegir em va respondre una pregunta que jo m’havia fet moltes vegades. Com és possible que Hitler fos escollit?
Ja fa uns dies que no puc evitar pensar de forma molt repetitiva en aquesta pregunta però actualitzada, pensada en el context actual. Quan vaig llegir aquest llibre vaig reflexionar sobre el fet que segurament jo hauria sigut del mateix grup de gent que vivien refiats, perquè pensaven que era impossible que una persona poc centrada pogués arribar a dirigir un país, que ningú l’escolliria perquè la gent escollia des de la raó. I va passar, si que va passar. En Hitler va pujar al poder, aquell de qui molts pensaven que era una mica boig, que era un racista, poc culte i amb un intel·lecte just, que era massa radical i que només deia coses per excitar la gent. Potser justament perquè deia coses per excitar la gent és que va guanyar.
I…va passar. Tot i que molts pensaven que era impossible… va passar.
I ara on som? Preguntant-nos o si mes no preguntant-me. Com pot ser que aquestes persones siguin escollides? Com són les persones que els voten? Perquè repetim els mateixos errors cíclicament? Algun dia aprendrem alguna cosa de la història, que la recordarem per sempre? El que s’aprèn no passa de generació en generació i es perpetua?
