La major part de qüestions importants de la vida ens generen sentiments contradictoris que ens fan difícil prendre una decisió. Voler i no voler, tot al mateix temps, és del tot humà.
Quan, per exemple, un jove té pocs amics, vol que algú el truqui per tenir l’oportunitat de sortir i normalitzar la seva socialització, però també esta desitjant que no truqui ningú perquè els altres no sàpiguen de la seva solitud.
Sempre que tenim sentiments contradictoris és perquè tenim raons importants per a uns i raons de semblant importància pels altres.
Cal analitzar, amb paper i llapis, quin risc és el que estem disposats a córrer. I dic paper i llapis perquè la ment pot perdre’s, i de fet ho acostuma a fer, en anades i vingudes continues sobre el mateix tema, sense arribar mai a cap conclusió.
Agafem paper i llapis i anotem avantatges, inconvenients i conseqüències de tot tipus, materials, emocionals, de present, de futur, per nosaltres, pels altres,… i un cop fet el mapa, ara sí, arriscar.
Entre un vull i un no vull sempre s’haurà d’arriscar.
