A vegades m’agrada pensar que hi ha una xarxa social molt més subtil i important que totes aquestes xarxes tan utilitzades actualment com Facebook, twiter, meetic, … que sí, que et posen en contacte amb la gent, però que a canvi et demanen mostrar la teva vida, per poder pertànyer.
En aquesta xarxa que imagino, la major part del temps no fas masses coses, ni et mostres, ni parles, ni demanes, ni esperes. És gratuïta i hi pertanys sense saber-ho. No t’apuntes i no prems el like. No necessites wi-fi ni 4G. És una xarxa que no sé ben bé com imaginar-la, tot i que ser amb seguretat quina és l’energia que la recorre i la fa extensiva a tota la humanitat. Aquesta energia és l’amor.
Com són les connexions a través de les quals t’arriben els bons desitjos dels altres? Com és que pots estar en el pensament de l’altre? Com arribes a ocupar un lloc en les seves ments o com els altres ocupen un lloc a la teva ment? Com pots sentir alegria per algú que no coneixes, quan et diuen que ha sigut protagonista d’un acte d’humanitat insòlit? Com és que tens l’impuls d’ajudar a algú que té dificultats? Com és que algú posa una espelma pensant en tu? Com és que algú que no et coneix et truca per preguntar-te com estàs? Com és que tothom fa pinya amb tu al teu costat o en la distància, esperant noticies incertes i tu pots sentir la seva espera i la seva presència? Com és que pots saber que algú que no ha dit res, també hi és?…
Segurament la resposta a totes aquestes preguntes és en una xarxa invisible, tot i que resulta fàcil intuir-la, i quan tens la gran sort i el privilegi de sentir-la és quan crec que es fa més gran i extensiva.
Donem suficient importància al fet de pertànyer a aquesta xarxa social universal de l’amor?
2 responses to “XARXA SOCIAL: AMOR”