SER

Ser, sempre està en perill d’extinció. En unes èpoques li passa al davant el tenir, tenir millor cotxe, millor feina o una casa a la platja. En altres moments li passa al davant el fer, fer més viatges, fer paracaigudisme o tenir l’agenda a petar. I ara ser també es veu relegat per l’estar, estar a Instagram, estar musculat o estar connectat.
Si pensem en termes de verbs, veurem que el verb ser mai es podria confondre ni amb tenir ni amb fer, però sí que es pot confondre en moltes ocasions amb estar.
Ser no és el mateix que estar, i hem d’anar amb compte perquè actualment ens bombardegen continuadament amb idees sobre el fet que si no estàs, no ets.

QUINA ÉS LA PITJOR SITUACIÓ ?

Encara que la majoria de nosaltres diriem que les pitjors experiències humanes són aquelles que tenen a veure amb que una persona ens faci mal, si intentem matitzar més encara, ens adonem que hi ha quelcom pitjor i és el fet que en aquell moment o posteriorment no hi hagi algú amb qui compartir-ho.

Viure en solitud una experiència desagradable la converteix en una experiència altament traumàtica.

TU POTS SER MILLOR

Darrera d’un “tu pots ser millor”, dit  sovint per encoratjar i motivar, sempre hi ha un “tu no ets suficient”.
Aquest afany de millora continua que sembla una modernitat sense maldat, ens aboca a un lament continu per no poder arribar a ser.

EL PENSAMENT REPETITIU

El pensament és un fet involuntari i espontani. No podem fer res per tancar la porta d’entrada d’informació continua. És com un nen curiós que no pot fer res més que estar  sempre en acció. El problema és que moltes vegades el pensament s’accelera i entra en un cercle aparentment sense sortida, donant voltes excessives a temes que ja hem revisat mil vegades, temes que la majoria de vegades són desagradables, ens inspiren por a malalties o a ser abandonats, o inseguretats personals i culpabilitats.

Per aquest funcionament tan molest en el que el pensament té tendència a repetir-se, és pel qual creiem que no el podem controlar, que en som víctimes d’allò que ell decideixi, però aquesta és una idea força equivocada.

Si imaginem que el nostre pensament el porta una amiga o un amic nostre i ens el va retransmetent contínuament, oi que pensaríem automàticament en la millor manera d’aturar a aquesta persona per què no ens expliqués més rotllos?  Doncs de la mateixa manera hem d’ACTUAR sobre el nostre pensament quan aquest és repetitiu. Li hem de dir PROU, PROU, i PROU totes les vegades que calgui, sense pietat, uns quants dies, que us asseguro que no en seran gaires i el pensament s’aturarà.

CINEMA QUE EMOCIONA

Aquest diumenge dia 15 de setembre a les 6h de la tarda en veiem a Miralles per veure  Mula de Clint Eastwood. Segur que ens inspirarà en molts sentits!!!

Anima’t i vine!! T: 669388447

PERÒ… QUÈ HA PASSAT?

La major part de vegades, la resposta a la pregunta de “Però… què ha passat?” que es fan moltes parelles quan ja és massa tard, és simplement: “Doncs, que no ens ho vam dir”.

I la següent pregunta, no és Què és el que no ens vam dir?, sinó, Perquè no ens ho vam dir? Pensàvem que tot passaria, o teníem por de molestar, o por a ser abandonats o rebutjats, o cap intenció de fer cap més esforç?

I malgrat callar per no ferir o per no perdre res, ha acabat passant.

Callar no fa desaparèixer res de res, només fa créixer l’amargor i el ressentiment que porta a la destrucció de la relació.

Parlar crea tensió primer, però després és el millor factor de creixement de la relació.

Què és el que no estàs dient?  I perquè no ho estàs dient? Es podria dir una part d’això que estàs callant? Pots pensar en una progressió a l’hora de dir-ho? Si dius el que estàs callant, hauràs d’escoltar tu alguna cosa que prefereixes no sentir?

QUAN ET SENTS SOL


Hi ha molts moments a la vida que poden fer-te sentir sol, o bé perquè has perdut els amics, o bé perquè ningú no comparteix el que estàs fent, o perquè guardes un secret que et fa sentir malament però que saps que si el parles encara estaràs més sol, o bé perquè estàs amb algú que en realitat no hi és però ocupa el teu espai i el teu temps.

Sigui quina sigui la situació que et fa sentir que no hi ha ningú, intenta desviar la teva atenció d’aquesta emoció de solitud i tristesa ampliant l’horitzó cap a llocs on no havies mirat mai.

Busca activitats noves, interessos que potser tens i no has explorat, o pensa en persones que potser havien estat i que podrien tornar a estar. No defalleixis i activa’t per buscar aquesta companyia que ara trobes a faltar, qüestionant-te també si has de fer alguna  cosa diferent de la que vens fent per poder trobar amistats noves.

El sentiment de solitud no desapareixerà per més que te’l miris, és només un senyal perquè et posis en marxa i busquis la companyia que et falta.

Galeria

BIOLOGIA

This gallery contains 1 photos.

De la mateixa manera que si imagines  que veus una llimona damunt una taula, la talles i en llepes un tall ja comences a salivar,  de la mateixa manera passa que tenses la musculatura,  arrugues les celles, o se t’eixuga … Continue reading

Galeria

SÍ SÍ, EL QUE TU VULGUIS

This gallery contains 1 photos.

Hi ha moltes persones que diuen que sí a tot, que generen un bon clima i que semblen estar sempre d’acord amb les propostes que se’ls hi fan i… és clar, quan estem amb elles creiem que faran allò del … Continue reading

Galeria

EL PARADÍS

This gallery contains 1 photos.

El paradís no és  un lloc geogràfic del planeta. El paradís és un espai d’afinitat i entesa entre dues persones.