NO M’HO PUC TREURE DEL CAP

Quan estem immersos en pensaments repetitius que ens fan patir o que ens fan il·lusionar-nos, però que no podem ni deixar de pensar-los ni tampoc portar-los a terme, és perquè aquests pensaments tenen una alta càrrega emocional. Pensaments que es repeteixen i repeteixen perquè porten d’amagat o molta tristesa que no plorem, o ràbia que no expressem, o una por que ens manté absolutament quiets.

Una forma perquè deixin de donar tantes voltes és prendre consciència de quina és l’emoció associada. Si no ens fem conscients de quina és la força que alimenta la repetició, serà impossible fer un canvi.

I quan tenim l’emoció la millor forma de donar-li sortida és escriure. Escriure és un acte racional que dilueix la sobrecàrrega emocional.

ABUSOS SEXUALS

Aquests dies que sentim continues denúncies d’abusos a menors que gelen el cor, em ve a la ment una conversa amb un col·lega, una conversa que ja té molts dies, però que cada dia que passa va adquirint el seu just sentit.

Em deia que havia anat a una reunió d’escola per parlar sobre les futures colònies dels seus fills, on li van explicar amb detall que el menjar seria cuinat per personal autoritzat, comentaven la importància de tenir la roba adequadament marcada per evitar les pèrdues, i van donar importància a la seguretat dels esports d’aventura i la formació dels monitors, i quan ja acabaven, ell va preguntar si algú podia parlar-li de quanta confiança podia tenir sobre el fet que els monitors que estarien al càrrec dels seus fills no abusarien d’ells.

I…….SILENCI, uns segons d’absolut silenci.

Algú havia pensat assegurar això? L’activitat més important que es practica a les colònies  és  relacionar-se, i  una part important d’aquesta activitat no es prepara,  no es vigila,  no es preveu,  no s’assegura,  no es parla,  no s’adverteix,  no es menciona,  no se sospita, i sobretot,  no es pregunta.

APRENDRE

L’aprenentatge d’una habilitat ha de ser en principi meticulosa i atenta, però el futur d’aquesta habilitat apresa és necessàriament el canvi. Tant és aprendre fotografia, com aprendre piano, aprendre a córrer o aprendre dansa, tots els aprenentatges requereixen  coneixement i domini d’una tècnica perquè després es converteixin en la base de seguretat per començar a crear i innovar.

Aprendre té sentit quan l’objectiu no és repetir contínuament lo aprés, sinó quan l’objectiu és canviar.

30 LLIBRES ?

Com pot ser, que la moda d’ordenar-ho tot de la Marie Kondo arribi fins a pensar a eliminar llibres? Potser ella creu que en l’espai buit hi ha més meravelles que en els llibres, però jo ho dubto.

Els llibres són els grans tresors de la vida, són la vida dels altres, la història de tots, els desitjos d’alguns, les aventures dels agosarats i l’imaginari futur. En fi, una bona companyia, l’antídot contra la solitud.

És millor la vida si només guardes 30 llibres?  L’espai buit és més enriquidor que una pila de libres? No acaba sent una més de les perilloses declaracions d’individualisme? Al final, amb què i amb qui viurem? Encara més sols? Millor amb la TV?…

EL MÓN ÉS GRAN O PETIT?

Les persones que pateixen ansietat viuen en un món interior enorme, un món ple de perills. Cotxes que corren massa o que poden quedar aturats en mig d’un túnel, avions que en qualsevol moment poden caure, una altíssima probabilitat de patir malalties incurables o que els seus éssers estimats pateixin accidents, amb la seguretat que es contagiaran de les pitjors brutícies i de les més modernes o antigues malalties de les que senten a parlar, pensant que s’ha de desconfiar de les persones perquè segurament els trairan quan menys ho esperin…

Per sort les persones ansioses no tenen totes i cadascuna d’aquestes pors, però sí que senten una por bàsica, molt interioritzada i generalitzada a molts aspectes de la vida quotidiana. Una por tan incorporada que amb el pas del temps va fent que cada vegada tinguin més i més pors o sensibilitats, de forma que el món real, el món exterior,  es va fent un lloc petit i petit on millor no arriscar gaire i on és millor no participar-hi.

I què passa quan aquestes persones es treballen l’ansietat i aquesta comença a disminuir i comencen a tenir més confiança en elles mateixes i en les seves capacitats per fer front als infortunis que puguin venir?

Doncs que el món interior va agafant una mida més abastable, i el món exterior es fa gran i molt interessant, i com a conseqüència ara se’l volen menjar. Sí, sí, les coses canvien, les vivències noves i incertes són possibles, els reptes poden ser aventures desitjades, recuperen l’atreviment i poden arriscar.

Quan l’ansietat es redueix a un nivell adequat, es produeixen grans canvis de vida.

TU NO ETS UNA MARE COM LES ALTRES

És un llibre que recomano de cor, perquè permet conèixer en detall situacions de domini, d’autoritarisme, de dictadura i de guerra que ningú no hauria de viure mai, i també perquè quan el vaig llegir em va respondre una pregunta que jo m’havia fet moltes vegades. Com és possible que Hitler fos escollit?

Ja fa uns dies que no puc evitar pensar de forma molt repetitiva en aquesta pregunta però actualitzada, pensada en el context actual. Quan vaig llegir aquest llibre vaig reflexionar sobre el fet que segurament jo hauria sigut del mateix grup de gent que vivien refiats, perquè pensaven que era impossible que una persona poc centrada pogués arribar a dirigir un país, que ningú l’escolliria perquè la gent escollia des de la raó. I va passar, si que va passar. En Hitler va pujar al poder, aquell de qui molts pensaven que era una mica boig, que era un racista, poc culte i amb un intel·lecte just, que era massa radical i que només deia coses per excitar la gent. Potser justament perquè deia coses per excitar la gent és que va guanyar.

I…va passar. Tot i que molts pensaven que era impossible… va passar.

I ara on som? Preguntant-nos o si mes no preguntant-me. Com pot ser que aquestes persones siguin escollides? Com són les persones que els voten? Perquè repetim els mateixos errors cíclicament? Algun dia aprendrem alguna cosa de la història, que la recordarem per sempre? El que s’aprèn no passa de generació en generació i es perpetua?

MOMENTS

Ho diuen les lletres de les cançons, ho diuen les històries que llegim als llibres i ho diuen les persones grans, i nosaltres moltes vegades no ho volem creure. La vida, ens agradi o no,  és una successió de fets ara bons, ara dolents, ara alegres ara tristos, ara de privilegis ara de penúries, ara de vida ara de mort, i res no podem fer perquè això sigui d’una altra manera.

Quan algunes persones diuen que tenen por d’estar tenint moments massa bons, o que tanta sort no pot ser bona, perquè llavors segur que passa alguna cosa dolenta, és com pensar que els moments bons s’acabaran perquè hi ha alguna cosa malèfica en gaudir-los massa o perquè no ho mereixien i ara seran castigats per la sort obtinguda. Però els moments bons s’acabaran perquè la vida és així. I som nosaltres els que no podem deixar que de la nostra ment s’esborri el fet que de la mateixa manera que s’acaben els moments bons, s’acaben també els dolents, i tot i que entre ells s’alternen de manera que no podem entendre hem d’intentar donar un sentit positiu a la vida.

Com diuen les cançons, la vida a vegades et dóna i a vegades et pren.

Galeria

PERSONES ANSIOSES, EVITATIVES I SEGURES

This gallery contains 1 photos.

Segons com hem sigut cuidats en la infància és tindrem tendència a  cuidar en l’edat adulta. Ansiosos, evitatius i segurs són les diferents maneres com els adults cuiden dels seus bebès i per tant són les diferents maneres com després … Continue reading

Galeria

PERSONES SEGURES

This gallery contains 1 photos.

Qui són les persones segures? Doncs totes aquelles que poden estar soles i gaudir, i que poden estar acompanyades i estar contentes. Són aquelles persones que s’emocionen i així i tot poden  passar amb relativa facilitat a un estat raonable … Continue reading

Galeria

PERSONES ANSIOSES

This gallery contains 1 photos.

Qui són les persones ansioses? Doncs totes aquelles que necessiten estar  sempre acompanyades d’algú, consultar-ho tot i demanar autorització per gairebé tot. Són altament sensibles i estan sempre emocionades, sobretot preocupades. Preocupades pel que pot sortir malament o pel que … Continue reading