Amb la calor, la llum i els dies llargs, s’acumulen les cites, les trobades, els concerts i els sopars a la fresca, fins al punt de no poder donar coll a tantes oportunitats.
No ens ha d’estranyar, perquè no és casual que a l’estiu hi hagin moltes activitats i moltes ganes de participar. Tots sentim molta més activació interna per les moltes hores de llum que tenen aquest dies llargs. A vegades vivim molt poc conscients de la seva importància i de la seva influència, o pensem que la llum solar només ens afecta en negatiu quan ens fa baixar l’estat d’ànim, o que només afecta a les persones que en són sensibles.
En siguem més o menys conscients, tots seguim el seu ritme. Tenim una sensibilitat innata a les diferències llumíniques i de l’adaptació a aquestes variacions en diem ritmes circadians És la llum la que fa que la tristesa i la melancolia, la mandra i l’apatia se’ns apoderin al mateix ritme que el dia s’escurça i s’enfosqueix. De la mateixa manera que ens activem i volem sortir al carrer, riure i omplir l’agenda de relacions i divertiments quan el dia s’allarga.
No és el fred de l’hivern que ens obliga a engavanyar-nos amb robes d’abric, o la calor de l’estiu que ens permet anar alleugerits de roba, la que fa que el nostre estat d’ànim baixi o pugi, no és l’hora que marca el rellotge la que fa que ens adormim, ni els dies que plou estem moixos per l’aigua que cau, sinó per la foscor que la pluja necessita.
No fa molts dies algú em deia que teníem molta sort de ser mediterranis, i és veritat, no només per que el nostre clima es benigne amb nosaltres, sinó perquè tenim moltes hores de llum solar màgicament combinades amb les hores de foscor, moltes hores d’una energia que ens repara i ens regenera, que ens engresca i ens fa sentir alegres.
Es pot imaginar millor medicina que la llum del sol?
