Tag Archives: personalitat

Galeria

PER FI S’ACABA

This gallery contains 1 photos.

Aquests dies de campanya electoral que se’m fan tan pesats, els aprofito per pensar i imaginar com deuen ser a casa seva algunes d’aquestes persones que ens volen representar. Com són a la seva vida quotidiana,  la que van construint … Continue reading

Galeria

ELS QUE HI SÓN I ELS QUE NO

This gallery contains 1 photos.

Hi ha persones que quan apareixen fan desaparèixer a tots els que hi ha al seu voltant. Arriben a un lloc i tota l’atenció va cap a ells, només importen ells, només manen ells, només tenen raó ells, només parlen … Continue reading

Galeria

QUAN LES COSES ES REPETEIXEN

This gallery contains 1 photos.

Reflexionem sobre això?: Sempre penso que la vida és complicada, res em va bé del tot. No puc dir que la feina sigui molt dolenta però tampoc puc sentir il·lusió per ella. Canvio pensant que les coses milloraran perquè sembla … Continue reading

Galeria

TOTS NO SENTIM EL MATEIX

This gallery contains 1 photos.

Què hi ha de diferent entre nosaltres, si quan el cambrer d’un restaurant, ens tracta amb un aspecte seriós, un posat rígid i amb distància, un sent indiferència i l’altre sent respecte, o un se sent inferior i l’altre  se … Continue reading

Galeria

GUAPOS AMB GUAPOS

This gallery contains 1 photos.

Les persones guapes es fixen en persones guapes i les intel·ligents en intel·ligents i les simpàtiques en les simpàtiques, si més no això és el que passa en el primer moment  de conèixer a algú, quan l’aparença és el primer … Continue reading

LA HERIDA

Pel·lícula de Fernando Franco on es pot viure, en primera persona, el dia a dia de la vida d’una noia amb Trastorn Limit de la Personalitat que s’autolesiona.

La pel·lícula és dura i grisa, per representar amb exactitud el to emocional de la vida de les persones que per regular els seus estats emocionals es tallen, es cremen, deixen de menjar, es droguen i/o porten a terme altres conductes més subtils per autodestruir-se, malgrat voler viure alhora.

És la contradicció interna per excel·lència, de forma molt inconscient tenen pànic a l’abandonament i alhora el provoquen contínuament. Voldrien demanar ajut i amb la mateixa intensitat es neguen a fer-ho.

Fernando Franco parla de les persones que no poden autocalmar-se quan s’enfaden, quan senten pena, quan senten dolor emocional, o quan senten un buit existencial, perquè totes aquestes emocions les experimenten amb molta intensitat o perquè no han après a autoconsolar-se. Aquestes persones emprenen conductes lesives que són molt doloroses i d’aquesta manera la sensació del tall, de la cremada o de la inanició, passa per sobre de l’emoció que estaven experimentant, quedant aparentment neutralitzada.

Les persones que com la protagonista poden arribar a agredir-se a si mateixes, no permeten cap entrada a la seva intimitat, s’enfaden de forma molt intensa tot i que no ho comuniquen obertament, un dia et poden adorar i el següent despreciar, són impulsives i no toleren el desencís o el desengany amb allò que han pensat que havia de ser d’una determinada manera.

No és estrany que pel director el seu primer plantejament fos fer-ne un documental i una sort que decidís no fer-ho perquè d’aquesta manera potser arribarà a un públic més ampli, sobretot a totes aquelles persones que conviuen amb el trastorn o que conviuen amb persones que s’autolesionen.

El que aquestes persones necessiten dels altres, com veiem a la pel·lícula, no sempre és el que estan disposades a rebre però segur que la presència perseverant, la companyia i la compassió fan que la seva vida sigui més sostenible emocionalment.