Monthly Archives: març 2012

ANCORATGES

Ancoratge és l’associació entre un estímul auditiu, visual o kinestèssic i un estat emocional.

Ancoratges en tenim tots de forma natural i espontània, es van creant al llarg de la vida sense que fem res intencionadament. Podem reconèixer aquests ancoratges en nosaltres quan de forma automàtica, escoltant  una cançó  ens  sentim tristos, o també pot passar que al sentir l’olor de terra molla  ens activem pensant que arriba la primavera.

En aquest exercici el que farem és crear un ancoratge amb la intenció de tenir accés a un estat emocional que desitgem.

YouTube Preview Image

Galeria

DORMIR I SOMIAR, GARANTIA DE SALUT MENTAL

Durant el dia ens passen coses i durant la nit les guardem, aquest és un més dels perfectes  mecanismes naturals que tenim les persones  per assimilar i donar la dimensió adequada a cadascuna de les coses que ens passen. Hi … Continue reading

ELOGIS

En el Documenta 2007 es va convidar a diferents artistes a provar la cuina d’en Ferran Adrià. El comissari Vicent Todoli va dir d’en Ferran Adrià: És un creador, perquè si algú fa una cosa que no existia abans, t’amplia la visió que tens del que és la vida. Se li pot dir a una persona un elogi més….preciós? Ser la persona que amplia la visió que es té del que és la vida a una altra persona. Us convido a pensar: Quines són les persones de la vostra història que han ampliat la vostra visió de la vida? Quan? Com? Ho saben? Heu ampliat la visió del que és la vida a algú altre? Què faríeu ara mateix per aconseguir que algú ampliï la visió que té del que és la vida?

Galeria

VINCLES I EMOCIONS

La teoria del vincle que va explicar John Bowlby i que posteriorment va ser reforçada pels estudis de Mary Ainsworth, explica que: Quan un nen neix es relaciona bàsicament amb la seva mare, amb qui ja ha començat a construir … Continue reading

COMPARANT EL DOLOR EMOCIONAL

Potser et preguntes: Per què jo estic tan malament pel que m’ha passat, quan altres persones han passat per situacions molt pitjors i ho han superat? No hi ha una equivalència directa i proporcional entre una situació traumàtica i la quantitat de dolor que causa en cada persona. Ni tampoc un valor numèric a partir del qual ja estigui justificat el dolor que sentim. El dolor és subjectiu. Per tant la comparació nomes ens portaria a un munt de respostes possibles i ninguna suficient, des de les diferències biològiques, genètiques, neurològiques, corporals, fins a les diferències en els aprenentatges que hem anat fent al llarg de la vida. Totes ens porten a una conclusió: som únics en el sentir i elaborar les experiències crítiques. No som comparables si ens fixem en la quantitat de dolor. En canvi, quan ens plantegem com canviar, com millorar, com alleujar, com acceptar, com i a qui demanar ajut, en definitiva, com cuidar-nos quan sentim dolor, és quan ens estem acostant a una resposta que ens serveix per creure que també ho podrem superar, perquè ens estem fent responsables d’allò que ens ha tocat. Què fem amb el dolor? Aquesta és la pregunta que ens portarà a la superació.

CERVELL FEMENÍ, CERVELL MASCULÍ

Se sap que hi han importants diferències a nivell cerebral entre homes i dones, tant en l’estructura com en la química i les hormones. Per tant la forma de funcionar i d’enfrontar-se a les circumstàncies diàries també és diferent per uns i pels altres. Escoltem, mirem i sentim diferent.

Si parlem d’estructures cerebrals, algunes diferències que s’han observat són: que el cervell femení té més espai cerebral dedicat a la gestió emocional i a la memòria, per aquest motiu les dones poden entendre, empatitzar i recordar amb més facilitat els estats emocionals dels altres i els seus propis i, en contraposició, el cervell masculí té més espai dedicat  al sexe, l’acció i l’agressivitat, per aquest motiu els homes pensen en més ocasions en el sexe i en situacions de conflicte, poden passar amb més facilitat a l’agressió.

Com diu la neurobióloga Louann Brizendine no hi han cervells unisex, tenim cervells femenins i cervells masculins. Crec que és una sort, i que les diferències les hem de veure  com una complementarietat, no com una competència. La comprensió i acceptació de com som i de com és l’altre, ja sigui per les estructures i la química cerebrals o pels aprenentatges, facilita les relacions humanes. Aquestes dades no ens determinen, no ens obliguen a res, però si que ens predisposen, a les dones a tenir comportaments de dona i als homes a tenir comportaments d’home.

Veient aquest vídeo, es pot gaudir una estona de l’escenificació humorística, portada al límit, del singular funcionament cerebral.

 Vídeo Cervell femení i cervell masculí

INFÀNCIA TRAUMÀTICA

En aquest text del llibre  Maternitat de la Isabel Núñez i la Rauda Jamís, es fa referència a com una infància traumàtica pot influenciar la vida present i a la importància de reconèixer a aquestes persones com supervivents.

YouTube Preview Image