No teniu la impressió de veure cada cop més nens i joves força agressius? No us sembla que cada cop ens enfada més esperar per tenir el que volem?
Hi han moltes teories que intenten explicar aquests fets i molts factors que intervenen i sense entrar a analitzar cadascun d’ells, ens podríem fixar en un factor que penso que és clau i que és comú a totes les persones que fàcilment arriben a l’agressivitat. Tots aquests joves o adults que amb freqüència reaccionen iradament, protesten, criden, insulten, trenquen o inclús peguen, tenen una alta impulsivitat. Quan en el cas dels joves, els seus pares diuen no ho anem a comprar, o encara no has fet res per mereixa-ho, o els mestres diuen ara no pots entrar perquè has arribat tard o no et puc aprovar perquè no t’esforces prou, o els amics es neguen a deixar-li la play o no els cobreixen en una mentida…o en el cas dels adults quan ens diuen que tenim que esperar a que ens arreglin el mòbil, o algú arriba abans que nosaltres a un aparcament que havíem vist, o la parella vol fer just el contrari del que volem nosaltres, o algú ens truca en un moment en que no ens va bé, la impulsivitat és la que ens fa passar a l’acció ràpidament i sense pensar, tenint una conducta desmesuradament agressiva respecte d’allò que ho ha provocat.
Tothom s’enfada si és contrariat en el que vol fer, però no tothom respon amb agressivitat. Una persona impulsiva no ha après a tolerar aquestes contrarietats. En el moment en que les coses van malament la ira que senten interiorment no la poden apaivagar, no saben pensar en les conseqüències que tindria per els altres o per l’entorn portar a terme el que volen, no saben com buscar altres fórmules per resoldre el problema que se’ls hi presenta i no saben com regular una emoció tan forta com la ràbia o la ira.
Aprendre a esperar és important per poder tolerar emocions negatives, i ensenyar-ho als nens i joves encara és més important perquè estem a l’era del “ho vull ara” i això alimenta la impulsivitat i ens allunya d’adquirir les habilitats necessàries per posposar la nostra satisfacció i asserenar-nos alhora.
