Monthly Archives: agost 2013

MANIPULACIÓ

Vas un dia pel carrer d’un barri elegant d’una gran ciutat i un home t’atura i et diu que s’ha fixat en tu perquè vesteixes amb molt bon gust, i amb un sentit de la combinació de colors excel·lent. Ell molt parlador continua adulant-te, dient-te que tens una visió de la moda i de l’elegància extraordinària, i que per aquest motiu només a tu et pot oferir unes jaquetes de pell italianes fantàstiques molt exclusives. Tot seguit t’explica que ha tingut un problema i que això l’impedeix tornar-les al seu país i les vol vendre, però no a qualsevol.

I ja te l’ha venut.

Estàs en una reunió de treball i al sortir algú admira la teva forma d’expressar-te i de dirigir el grup, et parla de la teva intel·ligència i de com tens un do de gent insuperable. Et comenta que amb la quantitat de feina que deus tenir segur que necessites tenir un ajudant eficaç i d’absoluta confiança. Tot seguit t’explica la seva mala sort laboral.

I ja l’has contractat.

Algú et veu arribar amb el teu gran cotxe, vestit impecable, i segur de tu mateix. Et busca i et comenta el bon gust que tens, i parla de la virilitat que emanes, donant a entendre que segur que enamores a qui vols. Et parla de la teva parella ideal per potenciar aquestes qualitats que ja tens i que et faran arribar molt més lluny del que has imaginat mai.

I ja estàs a punt de casar-te.

Així comencen moltes històries. En algun cas és només una compra que acabes fent quan ni volies ni necessitaves, però en altres casos pot ser l’inici d’una relació amb algú que des del primer moment t’ha manipulat.

I com ho fa el manipulador per enganyar-te?

Doncs adulant-te una mica per damunt d’allò que tu ets o necessites. La persona que et manipula es fixa en alguna característica teva ja sigui la forma de comportar-te, la de vestir o les coses que portes o les coses per les quals preguntes, i a partir d’aquí amplia la importància d’aquest tret parlant de les seves excel·lències. Tot seguit et fan sentir que ets únic i singular, afegint que si compres el que t’ofereixen o fas el que et proposen tot el que ets es potenciarà.

Gairebé està tot fet, la víctima està a punt, l’autoestima la sens a tope, l’empatia et desborda, ja només queda que el manipulador et comenti qualsevol dificultat que té i et llençaràs a resoldre-li.

Quan algú t’adula en excés o t’adula quan no et coneix de res, comença a engegar tots els llums d’emergència, perquè en el millor dels casos et pot vendre una jaqueta però en el pitjor tu li pots vendre la teva vida.

XARXES NEURONALS POSITIVES

Hi ha persones que sembla que no tenen accés a records positius de la seva vida, ni de sí mateixos. Explorant el passat d’aquestes persones per  trobar experiències agradables i de valor, ràpidament venen a la memòria fets negatius que les sobrepassen i les fan entrar en un estat emocional de tristesa i desesperança.

Freqüentment aquestes persones han sigut víctimes d’una infància plena de successos desagradables que els porten a creences sobre la vida i les persones molt limitants. Alguns exemples de successos negatius i les possibles creences relacionades si han patit morts de persones importants, poden donar lloc a pensar que les persones que estima sempre desapareixen de la seva vida, si hi han viscut accidents poden creure que quan la vida va bé sempre passen coses que ho espatllen tot, si les seves relacions parentals i familiars han sigut fredes o poc respectuoses podrien creure que no són persones valuoses, si se les han abandonat o han patit negligència poden pensar que no són dignes de ser estimades o que el que els hi van fer s’ho devien merèixer i així, podríem anar recollint un munt de valoracions negatives i descoratjadores.

Aquestes formes de veure la vida que són les creences negatives fan que les persones només es fixin en les experiències que les confirmen i obviïn les que d’alguna manera demostrarien el contrari, confirmant així que són certes i fent que es perpetuïn o inclús es repeteixin experiències com les del passat.

La teràpia en moltes ocasions és un treball reconstructiu per trobar records positius i ampliar-los al màxim, fent que es connectin entre ells i provoquin en la memòria una necessitat de recerca del més mínim detall que hagués constituït un record positiu, de confiança o de competència. Aquest treball genera i activa la xarxa neuronal positiva que tothom té, però que en aquestes persones està oculta o és molt reduïda, alhora que es genera un recull de creences positives que faran que es consolidi.

Els records positius que es van recordant van quedant associats i van constituint una xarxa tant o més poderosa que la de records negatius.

Fer o reforçar la nostra pròpia xarxa neuronal positiva és possible si ens dediquem a recordar experiències positives, valorar el que som o el que fem, rememorar les persones significatives de la nostra vida, o repassar reculls fotogràfics d’infància.

ELLES ENS ENGANYEN

Elles ens enganyen és el que diu un home que fa poc que està separat. Ho explica dient que les dones enganyen perquè abans de viure en parella hi ha molta disponibilitat sexual i després aquesta ja no hi és o es veu molt reduïda.

Però segurament si preguntéssim a una dona faria la mateixa queixa, amb la diferència que no es queixaria de disponibilitat sexual sinó de romanticisme. I ho explicaria dient que està amb un home que prometia romanticisme i detalls personalitzats i ara això ja no hi és.

Jo dubto que hi hagi intencionalitat, gairebé tothom vol allò que el fa sentir bé i generalment gaudeix de veure que l’altre també gaudeix amb allò que li donem. La trampa potser està en pensar que el que un vol, sexe en el cas dels homes i romanticisme en el cas de les dones (amb les excepcions pertinents) és primer i més important que el que l’altre necessita. Ull! perquè diuen que un home pot ser romàntic si té sexe, i una dona pot ser molt sexual si se la tracta amb romanticisme.

Enganyem les dones i els homes? Estem esperant conscientment a viure en parella per restringir els desitjos de l’altre? O potser en la vida de festeig i coneixença donem el millor de nosaltres, estem proactius en agradar i conquerir i després amb la convivència ens relaxem i ens tornem una mica passius? Potser ens aclaparen  les noves tasques de parella i  reduim l’espai de cura de l’altre i de divertiment? Només és l’altre que ens ha de donar alló que volem o  només és decidir qui ha de donar primer?

LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS

Llegint la Solitud del nombres primers un s’adona de la realitat en la que viuen algunes persones que per les seves vivències d’infància amb pares rígits i autoritaris o poc afectuosos, no han après a vincular-se als altres, viuen en un món de solitud, no poden establir relacions i mantenir-les per sí mateixos. Aquestes persones tenen una incapacitat per llegir i interpretar els estats emocionals

YouTube Preview Image