Hi ha persones que sembla que no tenen accés a records positius de la seva vida, ni de sí mateixos. Explorant el passat d’aquestes persones per trobar experiències agradables i de valor, ràpidament venen a la memòria fets negatius que les sobrepassen i les fan entrar en un estat emocional de tristesa i desesperança.
Freqüentment aquestes persones han sigut víctimes d’una infància plena de successos desagradables que els porten a creences sobre la vida i les persones molt limitants. Alguns exemples de successos negatius i les possibles creences relacionades si han patit morts de persones importants, poden donar lloc a pensar que les persones que estima sempre desapareixen de la seva vida, si hi han viscut accidents poden creure que quan la vida va bé sempre passen coses que ho espatllen tot, si les seves relacions parentals i familiars han sigut fredes o poc respectuoses podrien creure que no són persones valuoses, si se les han abandonat o han patit negligència poden pensar que no són dignes de ser estimades o que el que els hi van fer s’ho devien merèixer i així, podríem anar recollint un munt de valoracions negatives i descoratjadores.
Aquestes formes de veure la vida que són les creences negatives fan que les persones només es fixin en les experiències que les confirmen i obviïn les que d’alguna manera demostrarien el contrari, confirmant així que són certes i fent que es perpetuïn o inclús es repeteixin experiències com les del passat.
La teràpia en moltes ocasions és un treball reconstructiu per trobar records positius i ampliar-los al màxim, fent que es connectin entre ells i provoquin en la memòria una necessitat de recerca del més mínim detall que hagués constituït un record positiu, de confiança o de competència. Aquest treball genera i activa la xarxa neuronal positiva que tothom té, però que en aquestes persones està oculta o és molt reduïda, alhora que es genera un recull de creences positives que faran que es consolidi.
Els records positius que es van recordant van quedant associats i van constituint una xarxa tant o més poderosa que la de records negatius.
Fer o reforçar la nostra pròpia xarxa neuronal positiva és possible si ens dediquem a recordar experiències positives, valorar el que som o el que fem, rememorar les persones significatives de la nostra vida, o repassar reculls fotogràfics d’infància.
