És una trampa mirar al passat i dir-se coses com: “havia d’haver fet…” o “ho vaig fer fatal”…, sense mirar amb atenció plena, tots i cadascun dels condicionants d’aquell moment. Què passava, qui érem, de què teníem por, què ens semblava que era irresoluble, quina ajuda teníem, quines eren les nostres fortaleses, …
Molts d’aquests condicionants avui, potser i només potser, no suposarien un repte, però és injust pensar que en aquella època tampoc no ho eren. Llavors eren realitats, tan reals com les circumstàncies actuals ho són per nosaltres ara.
Quan mirem al passat, potser seria millor dir: “m’agradaria haver pogut veure-ho com ara ho veig, però com això no era possible, accepto la meva actuació com la millor que podia tenir amb el que llavors era i tenia”
El millor que podem fer ara és veure que estem en el present, i ja només podem aconseguir canvis en el futur. Hem de ser justos amb el nostre passat i amb el que érem en aquells moments, per poder orientar-nos amb pau en aquest futur.
