Em trobava a la llibreria debatent-me entre si comprar o no un llibre que el títol conté el nom d’un poble italià.
Quan vas a la llibreria qualsevol títol et pot transportar a records que estaven tranquil·lament reposant en un raconet de la ment, i de fet això és el que va passar en aquell moment, el nom del poble va atraure la meva atenció, igual com si s’hagués il·luminat i la resta de títols van deixar de significar res. Gairebé a l’instant de veure el títol vaig recordar que d’aquell indret me n’havia parlat un dia un amic i amb ell l’hauria volgut recórrer.
I per allò que les neurones es connecten entre elles per associació, tot seguit em va venir al cap el fet que feia uns dies llegia alguna cosa sobre els desitjos. L’article parlava que hi ha desitjos que procedeixen del nostre interior i que satisfer-los comporta creixement i saber cuidar-se i també hi ha falsos desitjos que són aquells que vénen imposats per les modes i els mitjans, i en aquest cas sucumbir i satisfer-los és molt poc enriquidor. La veritat és que jo estic plenament d’acord amb aquesta teoria i el dia que vaig llegir l’article simplement em va semblar evident.
El debat en el que estava immersa a la llibreria, però, no tenia a veure amb teories, sinó amb la pràctica, com passa gairebé sempre. La dificultat està a discernir en el moment real si comprar el llibre és fruit d’un desig de recordar converses i moments de re-connexió emocional i, per tant, un desig íntim i personal, o bé és fruit de la necessitat de comprar per comprar, comprar per no poder resistir-se a tenir un llibre més, o comprar per saber més i més i més, és a dir consumisme.
Hi ha una diferència clara entre els desitjos personals i els imposats? Podem viure desitjant coses que no tenen res a veure amb la nostra cultura i amb el temps en què vivim? Havia de comprar el llibre?
