Galeria

EL LLOC ON VIVIM

El lloc on vivim, ja sigui la ciutat o la muntanya es converteix en moltes ocasions en un espai poc apreciat, perquè hi som d’una forma fugissera, amb pressa, com si ja no hi hagués res a mirar. En moltes ocasions tenim una gran dificultat per valorar les petites meravelles d’allò que és habitual. El cervell ens juga una mala passada en aquest sentit perquè fa que tendim a la rutina, automatitza els nostres passos per aquests llocs perquè ja els coneixem i així estalviem temps. El problema és que aquesta rutina fa que estalviem temps però també ens nega el plaer de la contemplació.

Tots els espais naturals segons la seva vegetació, el seu clima, la seva proximitat al mar, la seva fauna, l’estació de l’any o la seva ocupació humana, té una olor, un color, una velocitat, una sonoritat característica, però això no és exclusiu de la muntanya, les ciutats també comparteixen estímuls semblants que les fan diferents unes de les altres i igualment meravelloses. La sola existència d’aquests detalls no és el que fa automàticament que les puguem gaudir. Per beneficiar-se d’aquest plaer hem d’aprendre a estar presents, a ser conscients de cada lloc amb tot el que això significa de receptivitat. És clar que és molt més fàcil fer-ho en els llocs nous que visitem per primer cop o que ho fem de cap de setmana, però és el dia a dia el que tenim més a mà per explorar els llocs quotidians, practicar l’admiració per l’espai i quan hem de proposar-nos estar atents, mirar com si esperéssim alguna cosa nova, alguna cosa interessant.

Observar amb la calma que permet introduir-se en un ambient i viure’l, estar allà amb tots els sentits, amb una mirada curiosa, oberta al petit detall ja sigui nou o quotidià és el que fa que no tinguem de triar què és millor, tot i que evidentment sabrem què ens agrada més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.