Les vacances en moltes ocasions es converteixen en un munt de dies de relacions difícils.
Esperem les vacances com si necessàriament fossin un temps de divertiment i de calma, però a vegades les tensions que durant l’any es poden anar diluint per les rutines i les obligacions, en aquests dies que estem tantes hores junts emergeixen i es converteixen en greus conflictes i desacords.
També és veritat que, pares i fills contínuament enfadats, n’hi ha tot l’any i no només per les vacances.
Pares enfadats a les vacances i pares enfadats tot l’any, ens preguntem amb freqüència: Què és el que no hem sabut fer bé? Perquè contesten tant? Perquè els resulta tan difícil seguir unes normes mínimes?…Però gairebé mai sabrem la resposta, i d’altra banda no sempre saber-la ens portarà a una bona relació.
Així que per fer front tant a una situació conflictiva puntual com a una de continuada podríem intentar deixar per un moment les preguntes i posar-nos a experimentar amb algun exercici, que segurament ja hem fet en algun moment del passat però que hem oblidat en el present, o que hem deixat de fer perquè el nivell de conflicte està tan instaurat que ja no ens sentim capaços.
Recordar i reviure què sentíem pels nostres nens quan eren petits i observàvem extasiats els seus avenços, somrèiem davant les seves primeres aventures, sentíem orgull per l’interès inesgotable per totes les coses… O recordar i reviure què sentim ara quan ja són més grans i els podem veure exhibint qualitats que són nostres, habilitats compartides, fortaleses apreses de la nostra forma de ser i de fer… Farà que tornem a sentir admiració pels nostres fills.
Si recuperem, en primera persona, aquestes sensacions i amb freqüència activem el circuit de l’admiració per allò que els nostres nens tenen de bo, malgrat el seu comportament, ens sentirem alleujats i amb la seguretat de saber que sí que hem fet coses ben fetes i moltes, i això repercutirà en positiu en la relació amb els nostres fills.
