Hi ha persones que quan apareixen fan desaparèixer a tots els que hi ha al seu voltant. Arriben a un lloc i tota l’atenció va cap a ells, només importen ells, només manen ells, només tenen raó ells, només parlen ells i d’ells. Només estan ells.
Hi ha persones que quan apareixen ja desapareixen, només somriuen, només diuen si o no, només els veus, només escolten, només observen, només parlen si els hi preguntes i mai tant com voldries. No hi són.
Aquests són dos extrems de tot un continu on se situen la majoria de les persones. Aquesta majoria de persones tenen l’avantatge de poder ser més o menys flexibles en aquests comportaments, és a dir que poden ser el que destaca molt o poc, i també ser més o menys invisible en una reunió, segons els interessa o segons l’activitat que es proposa. Però els extrems estan ocupats per persones que no poden canviar el seu comportament.
Les persones que ocupen els extrems actuen sempre, sempre, de la mateixa manera. Tant si és una situació que els agrada com si és una situació incòmoda, es comporten sempre igual.
T’has preguntat, quin lloc del continu ocupes? Dins d’aquest continu, et pots moure una mica a l’esquerra o a la dreta? Ets en un dels extrems?
