Tothom guarda secrets.
Menjar d’amagat, jugar amb diners que no es comptabilitzen, consumir porno nocturn, comprar roba que no s’estrenarà, dir t’estimo quan s’està pensant en la separació, explicar als quatre vents aventures imaginades, fer-se el valent quan se sap que hi ha algú que té més por, ocultar malalties, …
I per què guardem secrets? Les persones ocultem a la vista dels altres fets, conductes, pensaments o sentiments perquè no podem fer front a les emocions que sentiríem si aquestes qüestions fossin conegudes.
El judici de l’altre fa que sentim dues emocions bàsiques molt desagradables, la vergonya del que som o del que fem, o la por a ser rebutjats o ferits. I el judici propi fa sentir culpa per ser el que som o per les coses que fem.
Vergonya, por, i culpa, són el verdader contingut secret.
Quina és la que costa més de suportar? Quina és la que sents amb més freqüència? Quina és la que fa que guardis un secret?
