“Ens enfadem molt sovint perquè som iguals”, “Ens enganxem perquè tenim el mateix caràcter”, aquestes expressions que moltes vegades sentim a dir a molts pares respecte a la relació conflictiva que tenen amb els seus fills, potser serveixen per explicar alguna cosa que un no pot canviar, però no són suficient per creure’s que no s’hi pot fer res.
Si observem bé la frase, ens adonarem que no és del tot certa. Un pare/mare i un fill/a no són iguals. Mai són iguals, per més semblants que siguin. Un pare té 30, 40, o 50 anys i un nen té 5, 10, 15, o 20 anys. Per res som iguals.
Als pares/mares ens toca la primera reflexió, sí o sí. I després, potser la segona podrà ser compartida amb els fills.
Cal seure i mirar amb calma com entrem en discussions repetides i la majoria de vegades improductives, que desperten en tots nosaltres sentiments de ràbia i desesperació.
Com comença tot? Quin és el detonant? Cal comportar-se com observadors meticulosos per saber quin és l’ordre dels esdeveniments. Quan s’averigüa, toca respirar fondo i fer alguna cosa diferent de les que s’han fet fins ara.
Ens podem assemblar als nostres fills i assemblar-nos molt, però no som iguals.
2 responses to “ENS ENFADEM PERQUÈ SOM IGUALS”