Estimar és una obligació biològica, igual que menjar, buscar protecció i seguretat o sobreviure.
Des del dia que naixem necessitem el vincle amb la mare, és la relació on neix l’estimació, és un vincle que sempre que estiguem en perill s’activarà, vulguem o no.
Quan som petits i sentim malestar la mirem i ella ens calma, quan som més grandets i el perill s’acosta busquem ràpidament la seva mà o ens enroquem a la seva cama o a la del pare, a la joventut si ens donen una mala notícia la truquem a ella, al pare o a algun amic i quan som ja adults i les coses no ens han sortit bé li expliquem a ella, al pare, a un amic o a una parella.
Sempre necessitem estar en relació amb alguna persona que amb el pas del temps prengui el relleu de la mare. Però perquè aquesta persona prengui el relleu de la mare, és necessari que ens faci sentir la mateixa estimació i necessitat d’estimar, si no es dóna aquesta condició, en la nostra ment l’amor incondicional sempre serà el de la mare.
