ESTRÈS EXTERN O ESTRÈS INTERN
Us ha passat a vegades que algú us pregunti si esteu estressats, o si porteu una vida estressada? O potser us heu trobat preguntant-vos com pot ser que algú de qui penseu que té una vida molt tranquil·la us expliqui que se sent molt estressat?
Estrès no és tenir un munt d’activitats per fer. Estrès és el que una persona sent quan ha d’afrontar activitats que el sobrepassen o per les quals no se sent preparat. Per tant el fet que una persona tingui moltes tasques a fer no té per què produir-li necessàriament estrès, si no és que les percebi com excessives en algun sentit.
Una agenda repleta de tasques, compromisos superposats, horaris laborals maratonians, exigències de dietes estrictes, llargues jornades de gimnàs, visites mèdiques, familiars malalts a qui cuidar, compres contínues i un llarg etc. de circumstàncies ens farien pensar en una vida d’estrès.
Si observem la situació contrària, i pensem en agendes plenes de pàgines en blanc, sense res interessant a fer, ningú a qui trucar, cap oferta de feina, llargues jornades de sofà, ningú de qui preocupar-se, cap quilo per perdre i cap múscul per treballar, res a estudiar, és a dir cap cosa a fer, pensaríem en una vida sense estrès? Segur que no.
De què dependrà doncs sentir estrès?
Depèn dels pensaments que anem albergant i que per repetició van donant lloc a creences amb les quals afrontem la vida. Aquestes creences poden ser de l’estil de: Tanta activitat em matarà. No ho puc suportar. Si no estic prou musculat, no agradaré a ningú. Si no tinc feina, és que no valc. Si estic grassa, no m’estimarà. Em quedaré sol per sempre. He de comprar el millor cotxe per resultar interessant. No sóc capaç d’aprendre. No sé res de res. No agradarà al cap la meva feina. No sóc suficient per ella. Sóc covard. Només descansen els ganduls. Sóc el millor i ho he de demostrar….
L’estrès no va associat a cap activitat o inactivitat de forma automàtica, sinó que va associat a com pensem i com ens sentim respecte a la vida i tot el que aquesta ens repte a fer.
Així doncs cal pensar en l’estrès com quelcom molt intern, ho és en la seva manifestació, quan patim sensacions i emocions desagradables, i també ho és en pensaments, sensacions i emocions que l’originen.
